Campionat de Catalunya

El pasat 12 de juliol l'Adonis va guanyar el Campionat de Catalunya.

Se que en aquestes edats no significa gaire, però no vegis quina emoció, fa molta il.lusió i el nano estava super content.

La carrera es va disputar a terrassa i es va resoldre en un apretat esprint entre els tres figures que surten a la foto.

SORTIDETA EN CARRETERA

Ei nanos. Feia temps no em pasava per aqui.

Aqui us posare unes fotos d'una sortideta que vem fer amb l' Adonis i el Rafi, benjamin i cadet respectivament.

La idea era que l'Adonis pujes un portet de veritat, dons li feia il.lusió i a les carreres mai pujen cap.

L' excursio va ser així:

El Rafi va sortir desde casa i va anar direcció Sant Llorenç, l'Adonis i jo en cotxe, pasat el coll de Dalmau (los perros de tota la vida) pararem el cotxe i treiem les bicis, anem a pujar els carros km. 28, que consti que molt a pesar meu havia danar frenat els nens que en deiixaven enrrera, al final via lliure i en llancen un ataque que no vaig poder respondre, no et fot que l'enanito em deixi tirat d'aquesta manera, !vaya ataque! i tornar al cotxe, alla ens menjen l'entrepa i tots tres cap a casa en cotxe.

UNA DE TANTES

Una cagada mes de la federació, una de tantes. Us imagineu que arriba el gran premi inauguració, primera puntuable per a les grans classiques, guanyes i no et donen el mallot de lider o primera etapa del tour, qualsevol volta, etc... i al guanyador no rep el mallot.

Doncs amb la il.lusió que fa, això es ho que fa la federació amb la base del nostre ciclisme, ni la il.lusió dels nens respecten. Resulta que els guanyadors de la primera copa catalana no reben el corresponent mallot de lider. Clar, no val la pena, pensaran, la classificació es encara massa inestable, no foteu que la federació s'arruinara per comprar quatre mallots. Imagineu, primera etapa del tour, guanya Cavendish i li diuen, no hi ha mallot fins la primera etapa de montanya, es que amb les bonificacions es molt inestable la general i així ens estalviem mallots. jejejejeje.... Patetic.

Collons, en el ciclisme es classic ho del mallot i si no, que no montin cap Copa catalana ni generalitat. No passaria res si no donen mallots. Ara bé, si desideixen fer una challenge amb mallot de lider, l'han de fer de principi a fi, no hi ha dret que un nen hagi de preguntar el perque no li donen el mallot de lider despres de guanyar la primera etapa i despres e perd i veu que altres si que en rebran. A mes, no se si per motiu economic, que ja seria mes patetic, el mallot, si no l'han canvia't es d'un rosa morat que no entenc, per que no el fan groc amb les barres vermelles com havia sigut sempre el de copa catalana?

Salut a tots i sort als corredors.

P.D. Aqui us deixo aquest article que despres de llegirlo m'ha semblat prou interesant. Molt be per qui ho publica, es veu que es algu atent i gracies a Moli per fer-me'l descubrir.Espero que s'aclari avia't perque fa pudor. http://www.esmtb.com/opinion.php?id=19

ACOMODATS

Fa temps que penso sobre escriure alguna cosa sobre el tema que tocare avui.

Sovint veig escrits sobre els nens que avui dia ho tenen tot, etc... Ja sabeu de que parlo.

Aquests nanos que escomporten com si fossin pros. Ho pitjor no es això, si no com parlen amb la gent, amb quina falta de respecte pel director, els companys, com els costa treballar en equip per tal de ells destacar.

Es molt dificil fer-los entendre la gran força que te un equip unit. La majoria nomes pensen en ells.

Ara be. Aquest es el quart any que vaig a les carreres a familiars que han començat a correr.

Us ven asseguro que flipo quan sento els pares que diuen que li renten les bicis als seus fills. Qui corren els fills o ells? Netejar la bici segons jo ho entenc era una tradició, el dia abans es neteja la bici, la revises i la poses a punt per anar a correr, etc... Era una cosa mes de ser ciclista, de compendre i estimar aquest esport, un ritual.

Em compreneu oi? No m'estranya que els nanos estiguin tan mal acostumats, si desde petits es el papi o familiar de turno que ha d'anar darrera d'ells, tenen el seus criats darrera que els hi fan tot. No dic que sigui dolent ajudar-los, faltaria mes, però que col.laborin una mica no els perjudica, ms avia't els ajuda a ser mes humils, mes persones i a valorar l'esforç que es fa.

En tots aquest anys amb els nanos NO ELS HE RENTAT LA BICI NI UNA SOLA VEGADA, NI UNA. Inclus el mes petit, l'Adonis, desde que va començar amb 5 anys a netejat la seva bici.

Anims a totes les families, pares, mares, parents,etc... que teniu nanos corrent en bici o fent esport. Ajudeu-los a estar preparats el dia de la carrera, però sobretot, ajudeu-los a ser millors persones, mes humils, que respectin als directors i companys d'equip, altres corredors, a valorar i estimar el ciclisme mamant tot ho que comporta desde petits.

MATANT AL CICLISME

En refèrencia al escrit de jordi masfepesa.

Evidentment, estan matant el ciclisme, no aportare res mes perque amb tot ho que he llegit vostre i ho que he vist tants anys queda ben clar.

Voldria en canvi fer una refèrencia agradable i treure algú de positiu de tot això. Veig que esteu molt ben avinguts bastants corredors, que sentiu i opineu bastant senblant respecte el ciclisme i els seus cancers i això es una cosa maca. Jo ya no corro, però no recordo mai aquesta unio, suposo que els mitjans tècnics (internet) ayuda bastant, m'hauria agrada't tractar amb gent així quan jo corria, potser va ser culpa meva que no els vaig saber veure i també alguns havien, però pocs o no units, lar, anabem a les carreres i adeu, no podiem comentar entre setmana.

Us haurieu de posar a les carreres uns braçalets negres de condol, si, en protesta pel mal i les agressions envers al ciclisme i la poca ayuda per revivir aquest esport.

Quins collons, la presi a cobrar, sense carreres per rodar i als corredors robar.

36000 EUROS ANUALS son molts diners, servirien per fer moltes coses, ni que fos el 50% o una petita part.... Vaaaaggggg. Paro, paro...

Anims a tots els que us agrada aquest esport i especialment als corredors, que sigueu tan units, els que esteu i passeu dels "chulos" que sempre hi han. Siguirem de condol per aquest ciclisme moribunt desitjant una ràpida recuperació. Estigueu units que les penes amb companys es pasa millor.

Vinga i ara desenxufeu-vos de l'ordinador i a entrenar ganduls. jejejejejeje....

Un toc d'humor no va malament en aquests temps tan desanimosos.

P.D. jordimasfepesa d'on has tret el palmares de volta a lleida, busco fa temps el de cinturo de mallorca (etapas, general...) i no hi ha manera.

Merci

quina pena i ¿?

Si, no es una equivocació el títol, l'interrogant es peque no entenc res.
El cas es que el meu cunyat feia avui la segona carrera de la temporada i a Monjuich van sortir pocs, pensava que poder al ser curta, molts pensaran en no venir, avui la primera copa catalana.
Han sortit uns 40 corredors si arriba.
Es una pena.
Que s'ha fet d'aquells pilots de gairabe 100 corredors cadets, fa mal, veure l'estat en el que esta la base del nostre esport. Decepció total.
Ja no us dic res de les tonteries que sents dir a un a l'altre(nens amb fums de pro, directors lamentables i pares patetics sempre satisfets amb els seus fills, etc...)
Acaba la carrera i tots expliquen que això, que si ho altre, normal, pero quan he flipat es quan sents a varis del mateix equip, que han fet la carrera sensera practicament junts explicar coses totalment diferents. Joder, si que comencen avia't a mentir "si clar, es que només tiraba jo" diu un i l'altre que al reves.Collons, no pot un corredor, acabar la carrera i dir, ostres, pues si, gracies a "fulanito" que ha tirat de mi, enhorabona i et felicito, avia'm si el proxim dia puc colaborar mes.
Doncs no, això es imposible, s'ha de dir, es que jo..., si no hagues sigut per culpa de..., bla, bla, bla... Fins i tot, es veu que hi algun que corre rient dels altres i insultant als demes per que li deixin la roda, per a ell, lamentable, qui cony deu ensenyar a ser tan mal educat aquest energumen, segur que algun familiar cortet que deu tenir educan montres aixi.
Que consti, hi han excepcions, si tius, gats verds i vaques voladores... Es d'agrair veure gent sana en un món cada cop mes podrit (si, be de la societat que es aixi i tal, pero...) hi ha gent que vol i no pot, pobres ho que han d' aguantar, altres que son bona gent, tenen bona voluntat, pero diuen cada vestiesa i altres, els pitjors, ja sabeu els tipus de gent dels que parlo.
Salutacions a la bona gent i anims a tots els amants del ciclisme i esport sa, net, educat i amb un codi ètic per sobre del resultat, valorant les persones. Als altres que voleu que us digui, doncs.
QUE US BOMBIN A TOTS
Salud.

C.C. Ca n'Anglada

Como podeis ver, en el blog sale una foto de mi chavalin, se llama Adonis y corre en el Ca n'Anglada(asi se escrive, que muchos que son del club no lo saben), mi cuyado que tanbien corre con ellos.

Bueno, ¿Por que corre en este y no otro club? No es por proximidad, no. Hace años yo corria en cadetes de 1º y estaba gordisimo para un niño de 15 años, no andaba ni para atras, el caso es que corria en el C.C. Nayach y nadie me havia dicho nada para el año siguiente, acabando la temporada se me hacerco Nicolas Calmaestra (para mi el alma del Ca n'Anglada) el caso es que me dijo de fichar por ellos, ya ves, yo flipando, ostia,se ha fijado un equipo en mi.

Ya en hivierno, los domingos nos llevaba a correr al bosque y hacer gimnasia, futbol...

El grupo de compañeros nos ibamos conociendo y uniendo.
Empezo la temporada y algunos directores se reian de nosotros, que donde ibamos, ninguno eramos conocidos (Juan Pedro, Pichila, Pachi, Pachan, Bruno, Evaristo y yo). Ese año havia un buen grupo de equipos(Montroig con Calderon, La CIT del Antonio, La Gripia del Laguia, Sant Fost del Aranda y tusinu y sobre todo los equipos que parecian invatibles por los corredores que tenian, La Maurina con Ruben Martinez, los Rojas... y El Vilanova de Juande, Alcaraz y compañia)

El Caso es que con la maurina teniamos mucha rivalidad, no se por que, quizas al ser los dos de terrassa, pero no la Cit no i eran de tarrassa tanbien.

Nico(Nicolas Calmaestra) siempre nos inculcava el ser valientes, salir a los cortes y apoyarse en el equipo,pero lo mejor era el ambietazo que teniamos, eso no unia y hacia fuertes.

¿Os acordais de los No me pises que llevo chanclas? Era un grupo muy divertido que sonava por esos años, pues nosotros ibamos a las carreras escuchando la canción del BOLILLON a toda ostia y cantando.

Bueno el resultado es que con ese espiritu, ganas y amistad iba pasando la temporada y seguiamos para sorpresa de algunos luchando en la classificación por equipos, claro nosotros con los animos de Nico y el ambiente nos ibamos creciendo y al final les levantemos la general por equipos de la copa catalana en un final de infarto en la ultima carrerra.

Nico, que no se pierda ese espiritu guerrillero y que prime el equipo y el ambiente por encima de todo y todos.

Por eso mi chavalin y cuñado corren ahi, aunque los tiempos han canbiado y repetir esos ambietes de equipo esta difícil, pero esa filosofia de equipo no se deberia perder nunca.

No veas como me alargado, lo mio no es resumir.

Saludos a todos/as.
P.D. Aqui teneis la cancioncita.
bolillon http://www.goear.com/listen/f14bd3e/bolillon-no-me-pises-que-llevo-chanclas

http://www.goear.com/listenwin.php?v=f14bd3e