dimarts, 3 / novembre / 2009

EL ILERDENSE MI EQUIPO.


El motivo de este blog es por la gran noticia que he recibido hoy, bueno que he leido en el blog de Juande. Vuelven a salir a la palestra el ILERDENSE.


Segun ha escrito el mismo:


"El equipo Ilerdense-Inverse-Bicicletes segu-ajuntament Lleida-serman port,es humilde,sin muchos recursos pero si algo tiene es personalidad."


En su blog les he felicitado y ahora explico el porque.


La frase que pongo de su blog ya dice mucho de ese pequeño gran equipo, eso es lo que hace falta,equipos con PERSONALIDAD, si, eso de que carecen muchos corredores y muchos directores.

Por eso el Ilerdense es mi equipo.


Si aun fuera corredor seria el tipo de equipo en el que yo desearia estar. Si, un equipo que veo unido y sin envidias, que se funden en un esfuerzo unico para conseguir la mejor posición que pueda alcanzar uno de sus hermanos compañeros de equipo. Seria, como una família, hay que mirar el bien individual sin perjudicar a la família, al grupo y jamas guardarse algo para uno, el interes debe ser conjunto y consensuado.


Me ha alegrado mucho la noticia, porque aunque yo no tengo nada que ver con el equipo, me encanta ver que hay aun un equipo que entiende mi ciclismo, el ciclismo que yo he querido, el que muy pocos han conocido y creo que desgraciadamente quedan muy pocos equipos con esa filosofia, espero estar equivocado.


Asi que os deseo lo mejor y todo mi respeto por la labor que haceis y haveis echo por este deporte, aunque muchos no lo vean o no lo quieren ver que es peor, lamentable, etc...

gente como vosotros e incluyo a todos los que si se den cuenta y aprendan y especialmente y tu juande me lo permitiras y el que no lo conozca se lo explicas a BERNAT MORENO. Que entiendo que parte de vuestra filosofia es tanbien parte de este personaje.

GRACIAS EQUIPO.


dijous, 17 / setembre / 2009


Suposo que un corredor o ex corredor, veu el ciclisme com li han ensenyat, la ubicació social, la educació rebuda però també com es la seva personalitat i fins i tot la seva ideologia.
Quan un porta molts anys corrents es troba de tot. Egoistes, roderos, tramposos, però també GUERRILLERS.
Si, una paraula que indica el caracter ofensiu i de no rendirse mai. Una diferència molt gran entre aquest tipus de corredors GUERRILLERS i els altres i la qual trobo mes significativa es la següent:
Un corredor normal, quan va fet pols pensa si no em despenjo tractare d' arribar a roda. Encanvi un GUERRILLER quan va fet pols pensa, si no em despenjo a la que em deixin respirar els arranco. No se si a vegades es de ser poc concient que despres es pot pagar, però es que es així com el ciclisme es bonic, atacant, "guerrejant". Avui veig molts corredors a totes les categories que no atacant mai i altres que estan atacan i només posar-se drets ja van mirant enrere. Semble que supliquin perque parin i es així com s'escapen. L'altre dia el Perico ho deia, hi en aquest cas estic totalment d'acord. Atacan 50 metres o 100 i mirant endarrere. M'agraden els corredors que arranquen i continuen tensant tot ho que poden i es aixi com esreventen les carreres i no esperant que tingui l'altre un mal dia. Arrancar, arrancar i arrancar.
Molt em temo que esta la cosa cruda, peque en ho que veig a les curses de totes les categories, la majoria dels corredors esta mes pendent de les ultimes tecnologies que no pas en la de apendre a correr, la veritat que no en tots el casos pero si la majoria es culpa de pares i tècnics que mirem mes els resultats que no pas la forma de correr.
Animo a tots els corredors a probar com a mínim un ataque per cursa perque almenys sembli que correu, les curses seran mes boniques i vosaltres apendreu a correr. Els que van d'esprinters que arrivin a l'ultim esprint i que no es limitin a l'esprint cada 5 voltes i felicito a tots els que batalleu.
Retornant a ho de la ideologia, doncs valents sempre pot haver en qualsevol bandol, això es veu sobretot en el tracte i comportament que tenen amb els companys, monitors i corredors d'altres equips.
Trobo fatal que un nen negui la salutació a un altre i ames l'insulti perque li hagi guanyat la carrera, aqui es on s'ha destar atent i els pares o monitors castigar o alliçonar al nen.
No hi ha respecte pels patrocinadors, s'ha densenyar als nens con s'ha de pujar al podi, veig entrega de trofeus que semblen autentiques pasareles de modelitos i promoció de marques. No es posen ni el maillot de l'equip, joder, si això es s'agrat, pujar al podi amb el maillot del teu equip es ho mes gran que hi ha en senyar i que es vegi gracias a qui tu estas ahi, quin son els teus tecnics i esta orgullos de enseyar el maillot del club al que pertanys i un reconeixament a les marques que fan mes facil que poguis disputar el calendari corresponent.
La chuleria, ostentació i la falta de principis es avitual. Se'ls a densejar ja, el respecte, la humiltat, companyerisme i solidaritat son eines molt adients per a formar bons corredors i millors persones i SOCIETAT.
Faltan Guerrillers autèntics a les curses.
Salut als que queden.
ANIMS GUERRILLERS.

dimarts, 15 / setembre / 2009



ENHORABONA PIRATES
Hola a tots de nou.
Volia aprofitar desde aquest espai per felicitar a als pirates pels seus nous exits.
Felicitats Bernat per la part que et toca.
Felicitats Juanjo per afegir any rere any exits al teu corriculum gracies a la teva CONSTÀNCIA (eh Bernat, constància) i perque no dir-ho als teus collons.
Felicitats Raquel perque finalment estas recollint el fruit de tant esforç i espero que sigui un triomf mes dins d'un palmares que ha de augmentar molt mes.
Estic molt content pels vostres exits, m'hagues agrada't viure'ls de mes aprop.
També vull deixar-vos dit que us agraeixo el tracte rebut quan he anat pel velòdrom, sempre m'heu anima't a entrenar i meu ajuda't i deixa't entrenar amb vosaltres. Moltes gracies per se tan de puta mare com sou.
FELICITATS CAMPIONS.



diumenge, 26 / juliol / 2009

Nou exit de l'Adonis
















El 18 de juliol ens vem desplaçar a Andorra a disputar el Campionat dels païssos catalans, ens ven allotjar a Arinsal per estalviar-nos la palliza de viatges consecutius i certament ho vem pasar genial.



Sortirem divendres, en arribar descarregarem, mirem l'etapa del tour i a rodar una mica, degut a la forta pendet de la carretera vaig dir-li a l' Adonis que ens fiquessim en un parking i alla ven fer unes voltetes i algun consell en curva i esprint, total ni 5 km. Mes que res per la cosa de rodar alla i calmar el anims. Mentrestant la Doña Candy organitzava l'habitació.








El dissabte carrera a Vallnord en un marc incomparable, maquissim, tot rodellat de montaña, semblava un final de montaña del tour i nervis , collons em poso mes nervios amb l'Adonis que quant jo corria.



Finalment va guanyar, aquesta vegada es va marcar un esprint poderos, va encertar el dessarrollo que es ho que porta pitjor i li va sortir molt bé. El tiu estava contentissim i la Doña no vegis, es flipa amb les carreres de l'enanito.



Alla dalt havia un espai genial perque els nanos juguessin de la carrera. Per la nit sopar en un restaurant amb la familia Alejandro Vizcaino que son un encant i a dormir.



Al dia segúent 4 fotos de record, tres compretes i cap a casa.



Aqui us poso una foto del figurilla amb la doña que es la que cuida al enanito.



Gracies als monitors del C.C. Ca n'Anglada que ayuden a l'aprenentatge esportiu de l'Adonis i als company amb els que ho pasa genial.



Records a la familia de l'Edgar Curto que sempre estan tan ambles i la familia de Guillem Clemente, a totes les persones que ens mostren carinyo tan de l'equip com d'altres equips i en especial a Francisco Navero i fill que no oblidem el carinyo i el regal que ens van fer.



Gracias i una abraçada per a tots.



Campionat de Catalunya


El pasat 12 de juliol l'Adonis va guanyar el Campionat de Catalunya.

Se que en aquestes edats no significa gaire, però no vegis quina emoció, fa molta il.lusió i el nano estava super content.

La carrera es va disputar a terrassa i es va resoldre en un apretat esprint entre els tres figures que surten a la foto.

dissabte, 25 / juliol / 2009

SORTIDETA EN CARRETERA


Ei nanos. Feia temps no em pasava per aqui.

Aqui us posare unes fotos d'una sortideta que vem fer amb l' Adonis i el Rafi, benjamin i cadet respectivament.

La idea era que l'Adonis pujes un portet de veritat, dons li feia il.lusió i a les carreres mai pujen cap.

L' excursio va ser així:

El Rafi va sortir desde casa i va anar direcció Sant Llorenç, l'Adonis i jo en cotxe, pasat el coll de Dalmau (los perros de tota la vida) pararem el cotxe i treiem les bicis, anem a pujar els carros km. 28, que consti que molt a pesar meu havia danar frenat els nens que en deiixaven enrrera, al final via lliure i en llancen un ataque que no vaig poder respondre, no et fot que l'enanito em deixi tirat d'aquesta manera, !vaya ataque! i tornar al cotxe, alla ens menjen l'entrepa i tots tres cap a casa en cotxe.



dissabte, 16 / maig / 2009

UNA DE TANTES


Una cagada mes de la federació, una de tantes. Us imagineu que arriba el gran premi inauguració, primera puntuable per a les grans classiques, guanyes i no et donen el mallot de lider o primera etapa del tour, qualsevol volta, etc... i al guanyador no rep el mallot.

Doncs amb la il.lusió que fa, això es ho que fa la federació amb la base del nostre ciclisme, ni la il.lusió dels nens respecten. Resulta que els guanyadors de la primera copa catalana no reben el corresponent mallot de lider. Clar, no val la pena, pensaran, la classificació es encara massa inestable, no foteu que la federació s'arruinara per comprar quatre mallots. Imagineu, primera etapa del tour, guanya Cavendish i li diuen, no hi ha mallot fins la primera etapa de montanya, es que amb les bonificacions es molt inestable la general i així ens estalviem mallots. jejejejeje.... Patetic.

Collons, en el ciclisme es classic ho del mallot i si no, que no montin cap Copa catalana ni generalitat. No passaria res si no donen mallots. Ara bé, si desideixen fer una challenge amb mallot de lider, l'han de fer de principi a fi, no hi ha dret que un nen hagi de preguntar el perque no li donen el mallot de lider despres de guanyar la primera etapa i despres e perd i veu que altres si que en rebran. A mes, no se si per motiu economic, que ja seria mes patetic, el mallot, si no l'han canvia't es d'un rosa morat que no entenc, per que no el fan groc amb les barres vermelles com havia sigut sempre el de copa catalana?

Salut a tots i sort als corredors.
P.D. Aqui us deixo aquest article que despres de llegirlo m'ha semblat prou interesant. Molt be per qui ho publica, es veu que es algu atent i gracies a Moli per fer-me'l descubrir.Espero que s'aclari avia't perque fa pudor. http://www.esmtb.com/opinion.php?id=19