JOAN ESCOLA 1993

 No hace tiempo ni nada, pufff...

EL MORELL

L'altre dia corria el meu nano a Vilaseca.

Despres de dinar a Cambrils a casa d'uns bons amics, l'Enrique es va enrecordar que aquella mateixa tarda es disputava la mítica cursa del prèssec. Vem decidir anar a veura-la i quin encert.

Vaig disfrutar de la cursa com feia temps que no disfrutava veien una cursa, una cursa espectacular plena d'atacs y mes atacs, no volia deixar l'oportunitat de felicitar per la manera de correr i sobre tot per l'actitud que va tenir l'equip ILERDENSE, increible tot l'equip, EQUIP, si això que molts encara que corrin 100 anys i vegin milers de carreres no sabran ho que es un EQUIP.

Vaig veure com entre els companys es demanaven mes i ells arribaban mes enllà, vaig veure algun de l'equip amb la cara destrozada, reventat i al demanar-li mes ho donava i punt, gran aquest Molla, crec que el Jose sabra de que parlo. També haig de destacar el sobervi carreron que es va marcar el gran JUANDE, si aquest "viejo" que encara rula pel pilot catala disputant curses hi vull dir la meva d'ell, a vegades quan parlo amb algú em diuen que si no vegis fulanito, que si menganito i quan dic del Juande hi ha gent que em mira com si no tingues res a fer.

Vull que sapiguen que en Juande ha guanyat moltes mes carreres i mes importants que molts d'aquests mal educats que es creuen corredors i que no donen un pal a l'aigua.

L'altre dia a el Morell vaig veure el iaio Juande arrancar, atrapar als que anaven pel davant entrar al relleu i disputar fins que no va poder mes i aquest iaio es de la meva quinta, i ho dic amb orgull, del 1974 així que el seu contador del DNI ha de anar per 35 o 36 tacos, doncs el iaio va fer un carreron que vaig quedar totalment emocionat. "AHI TUS HUEVOS JUANDE."

Acabare recomanat a la gent que vegin i aprenguin veient carreras del iaio que va estar tirant del carro i arrancant no se les vegades, que mirin, que n'aprenguin, per que despres quan parles amb corredors i els dius que no tiren i van sempre a roda et diuen que no que van atacar en una volta o que si van tirar un relleu el la volta sis o qualsevol tonteria així...

Gent així es la que sap correr i sobretot ensenyar a correr i a fer equip, així no mireu tant la façana i fixeu-vos amb els que fan ciclisme de veritat o com a mínim ho intenten sense enganyar a ningú.

Enhorabona als Alex, Ivan, Salva, Jan, Jordi, Jose, Juande, Luís, Toni, l'equip ILERDENSE, el meu equip i ja en aquest "subidon" també records pel Bernat, uns dels unics directors que poden haver per dirigir un equip de tal categoria i tambe ensenyar a molts directors que volguin saber una mica.

Us agraeixo l'espectacle que veu donar l'altre dia al Morell i l'esforç que feu per fer del ciclisme algú millor amb les vostre filosofia. Us animo a seguir així molt de temps.

Salut.

NO M'AGRADA

Ahir vaig estar al circuit municipal de terrassa rodant una miqueta, uufffff...

estic fatal i de pas anava a controlar al meu "cuñaaooo" avia'm si es centra una miqueta.

Sembla que el nano ha millorat bastant.

Però a pesar de la bona noticia de veure prospera al meu parent, vaig tornar bastant desabut.

La gent es una mal educada de collons, no saluden ni a la gent que han estat als seus equips, amb la excepció de dos nois ben parits... No se que ha pasat amb la costum dels ciclistes de saludar-se.

Ho greu es que estan alla els seus tutors o monitors i no els ensenyen a comportar-se com cal.

Dels puretes com jo que estem alla, per flipar, n'hi han de macos però altres com el jovent abans esmentat, van amb una soberbia que t'hi cagues.

Estava mirant al meu cunyat i comença una serie i pasa a un grup, vaig flipar, es van posar com feres a pillar al nano, es posava el nen a roda i quan paraven seguia i no ho soportaven, no podiien suportar que algú els pasi, es una pena, patetic. Es pensen que es una carrera. Collons, cadascu que fagi el seu entreno i piques sans, però em fa l'efecte que allò era chuleria pura i dura.

Com dieu molts dels que tenim una manera de veure el ciclisme, certament això esta canviant i a pesar que tan els veterans con els nanos van molt ven equipats i molt guapos amb els ultims molels en material, ullers etc... El seu comportament comverteix el ciclisme en algu molt LLEIG, LLEIG I LLEIG, espero que aprenguin o algú els ensenyi ho que es el ciclisme i es posin a l'alçada dels models de rodes que porten.

Salut i sort a tots en la nova temporada.

EL ILERDENSE MI EQUIPO.

El motivo de este blog es por la gran noticia que he recibido hoy, bueno que he leido en el blog de Juande. Vuelven a salir a la palestra el ILERDENSE.

Segun ha escrito el mismo:

"El equipo Ilerdense-Inverse-Bicicletes segu-ajuntament Lleida-serman port,es humilde,sin muchos recursos pero si algo tiene es personalidad."

En su blog les he felicitado y ahora explico el porque.

La frase que pongo de su blog ya dice mucho de ese pequeño gran equipo, eso es lo que hace falta,equipos con PERSONALIDAD, si, eso de que carecen muchos corredores y muchos directores.

Por eso el Ilerdense es mi equipo.

Si aun fuera corredor seria el tipo de equipo en el que yo desearia estar. Si, un equipo que veo unido y sin envidias, que se funden en un esfuerzo unico para conseguir la mejor posición que pueda alcanzar uno de sus hermanos compañeros de equipo. Seria, como una família, hay que mirar el bien individual sin perjudicar a la família, al grupo y jamas guardarse algo para uno, el interes debe ser conjunto y consensuado.

Me ha alegrado mucho la noticia, porque aunque yo no tengo nada que ver con el equipo, me encanta ver que hay aun un equipo que entiende mi ciclismo, el ciclismo que yo he querido, el que muy pocos han conocido y creo que desgraciadamente quedan muy pocos equipos con esa filosofia, espero estar equivocado.

Asi que os deseo lo mejor y todo mi respeto por la labor que haceis y haveis echo por este deporte, aunque muchos no lo vean o no lo quieren ver que es peor, lamentable, etc...

gente como vosotros e incluyo a todos los que si se den cuenta y aprendan y especialmente y tu juande me lo permitiras y el que no lo conozca se lo explicas a BERNAT MORENO. Que entiendo que parte de vuestra filosofia es tanbien parte de este personaje.

GRACIAS EQUIPO.

Suposo que un corredor o ex corredor, veu el ciclisme com li han ensenyat, la ubicació social, la educació rebuda però també com es la seva personalitat i fins i tot la seva ideologia.

Quan un porta molts anys corrents es troba de tot. Egoistes, roderos, tramposos, però també GUERRILLERS.

Si, una paraula que indica el caracter ofensiu i de no rendirse mai. Una diferència molt gran entre aquest tipus de corredors GUERRILLERS i els altres i la qual trobo mes significativa es la següent:

Un corredor normal, quan va fet pols pensa si no em despenjo tractare d' arribar a roda. Encanvi un GUERRILLER quan va fet pols pensa, si no em despenjo a la que em deixin respirar els arranco. No se si a vegades es de ser poc concient que despres es pot pagar, però es que es així com el ciclisme es bonic, atacant, "guerrejant". Avui veig molts corredors a totes les categories que no atacant mai i altres que estan atacan i només posar-se drets ja van mirant enrere. Semble que supliquin perque parin i es així com s'escapen. L'altre dia el Perico ho deia, hi en aquest cas estic totalment d'acord. Atacan 50 metres o 100 i mirant endarrere. M'agraden els corredors que arranquen i continuen tensant tot ho que poden i es aixi com esreventen les carreres i no esperant que tingui l'altre un mal dia. Arrancar, arrancar i arrancar.

Molt em temo que esta la cosa cruda, peque en ho que veig a les curses de totes les categories, la majoria dels corredors esta mes pendent de les ultimes tecnologies que no pas en la de apendre a correr, la veritat que no en tots el casos pero si la majoria es culpa de pares i tècnics que mirem mes els resultats que no pas la forma de correr.

Animo a tots els corredors a probar com a mínim un ataque per cursa perque almenys sembli que correu, les curses seran mes boniques i vosaltres apendreu a correr. Els que van d'esprinters que arrivin a l'ultim esprint i que no es limitin a l'esprint cada 5 voltes i felicito a tots els que batalleu.

Retornant a ho de la ideologia, doncs valents sempre pot haver en qualsevol bandol, això es veu sobretot en el tracte i comportament que tenen amb els companys, monitors i corredors d'altres equips.

Trobo fatal que un nen negui la salutació a un altre i ames l'insulti perque li hagi guanyat la carrera, aqui es on s'ha destar atent i els pares o monitors castigar o alliçonar al nen.

No hi ha respecte pels patrocinadors, s'ha densenyar als nens con s'ha de pujar al podi, veig entrega de trofeus que semblen autentiques pasareles de modelitos i promoció de marques. No es posen ni el maillot de l'equip, joder, si això es s'agrat, pujar al podi amb el maillot del teu equip es ho mes gran que hi ha en senyar i que es vegi gracias a qui tu estas ahi, quin son els teus tecnics i esta orgullos de enseyar el maillot del club al que pertanys i un reconeixament a les marques que fan mes facil que poguis disputar el calendari corresponent.

La chuleria, ostentació i la falta de principis es avitual. Se'ls a densejar ja, el respecte, la humiltat, companyerisme i solidaritat son eines molt adients per a formar bons corredors i millors persones i SOCIETAT.

Faltan Guerrillers autèntics a les curses.

Salut als que queden.

ANIMS GUERRILLERS.

ENHORABONA PIRATES

Hola a tots de nou.

Volia aprofitar desde aquest espai per felicitar a als pirates pels seus nous exits.

Felicitats Bernat per la part que et toca.

Felicitats Juanjo per afegir any rere any exits al teu corriculum gracies a la teva CONSTÀNCIA (eh Bernat, constància) i perque no dir-ho als teus collons.

Felicitats Raquel perque finalment estas recollint el fruit de tant esforç i espero que sigui un triomf mes dins d'un palmares que ha de augmentar molt mes.

Estic molt content pels vostres exits, m'hagues agrada't viure'ls de mes aprop.

També vull deixar-vos dit que us agraeixo el tracte rebut quan he anat pel velòdrom, sempre m'heu anima't a entrenar i meu ajuda't i deixa't entrenar amb vosaltres. Moltes gracies per se tan de puta mare com sou.

FELICITATS CAMPIONS.

Nou exit de l'Adonis

El 18 de juliol ens vem desplaçar a Andorra a disputar el Campionat dels païssos catalans, ens ven allotjar a Arinsal per estalviar-nos la palliza de viatges consecutius i certament ho vem pasar genial.

Sortirem divendres, en arribar descarregarem, mirem l'etapa del tour i a rodar una mica, degut a la forta pendet de la carretera vaig dir-li a l' Adonis que ens fiquessim en un parking i alla ven fer unes voltetes i algun consell en curva i esprint, total ni 5 km. Mes que res per la cosa de rodar alla i calmar el anims. Mentrestant la Doña Candy organitzava l'habitació.

El dissabte carrera a Vallnord en un marc incomparable, maquissim, tot rodellat de montaña, semblava un final de montaña del tour i nervis , collons em poso mes nervios amb l'Adonis que quant jo corria.

Finalment va guanyar, aquesta vegada es va marcar un esprint poderos, va encertar el dessarrollo que es ho que porta pitjor i li va sortir molt bé. El tiu estava contentissim i la Doña no vegis, es flipa amb les carreres de l'enanito.

Alla dalt havia un espai genial perque els nanos juguessin de la carrera. Per la nit sopar en un restaurant amb la familia Alejandro Vizcaino que son un encant i a dormir.

Al dia segúent 4 fotos de record, tres compretes i cap a casa.

Aqui us poso una foto del figurilla amb la doña que es la que cuida al enanito.

Gracies als monitors del C.C. Ca n'Anglada que ayuden a l'aprenentatge esportiu de l'Adonis i als company amb els que ho pasa genial.

Records a la familia de l'Edgar Curto que sempre estan tan ambles i la familia de Guillem Clemente, a totes les persones que ens mostren carinyo tan de l'equip com d'altres equips i en especial a Francisco Navero i fill que no oblidem el carinyo i el regal que ens van fer.

Gracias i una abraçada per a tots.