dimarts, 3 de novembre del 2009

EL ILERDENSE MI EQUIPO.


El motivo de este blog es por la gran noticia que he recibido hoy, bueno que he leido en el blog de Juande. Vuelven a salir a la palestra el ILERDENSE.


Segun ha escrito el mismo:


"El equipo Ilerdense-Inverse-Bicicletes segu-ajuntament Lleida-serman port,es humilde,sin muchos recursos pero si algo tiene es personalidad."


En su blog les he felicitado y ahora explico el porque.


La frase que pongo de su blog ya dice mucho de ese pequeño gran equipo, eso es lo que hace falta,equipos con PERSONALIDAD, si, eso de que carecen muchos corredores y muchos directores.

Por eso el Ilerdense es mi equipo.


Si aun fuera corredor seria el tipo de equipo en el que yo desearia estar. Si, un equipo que veo unido y sin envidias, que se funden en un esfuerzo unico para conseguir la mejor posición que pueda alcanzar uno de sus hermanos compañeros de equipo. Seria, como una família, hay que mirar el bien individual sin perjudicar a la família, al grupo y jamas guardarse algo para uno, el interes debe ser conjunto y consensuado.


Me ha alegrado mucho la noticia, porque aunque yo no tengo nada que ver con el equipo, me encanta ver que hay aun un equipo que entiende mi ciclismo, el ciclismo que yo he querido, el que muy pocos han conocido y creo que desgraciadamente quedan muy pocos equipos con esa filosofia, espero estar equivocado.


Asi que os deseo lo mejor y todo mi respeto por la labor que haceis y haveis echo por este deporte, aunque muchos no lo vean o no lo quieren ver que es peor, lamentable, etc...

gente como vosotros e incluyo a todos los que si se den cuenta y aprendan y especialmente y tu juande me lo permitiras y el que no lo conozca se lo explicas a BERNAT MORENO. Que entiendo que parte de vuestra filosofia es tanbien parte de este personaje.

GRACIAS EQUIPO.


dijous, 17 de setembre del 2009


Suposo que un corredor o ex corredor, veu el ciclisme com li han ensenyat, la ubicació social, la educació rebuda però també com es la seva personalitat i fins i tot la seva ideologia.
Quan un porta molts anys corrents es troba de tot. Egoistes, roderos, tramposos, però també GUERRILLERS.
Si, una paraula que indica el caracter ofensiu i de no rendirse mai. Una diferència molt gran entre aquest tipus de corredors GUERRILLERS i els altres i la qual trobo mes significativa es la següent:
Un corredor normal, quan va fet pols pensa si no em despenjo tractare d' arribar a roda. Encanvi un GUERRILLER quan va fet pols pensa, si no em despenjo a la que em deixin respirar els arranco. No se si a vegades es de ser poc concient que despres es pot pagar, però es que es així com el ciclisme es bonic, atacant, "guerrejant". Avui veig molts corredors a totes les categories que no atacant mai i altres que estan atacan i només posar-se drets ja van mirant enrere. Semble que supliquin perque parin i es així com s'escapen. L'altre dia el Perico ho deia, hi en aquest cas estic totalment d'acord. Atacan 50 metres o 100 i mirant endarrere. M'agraden els corredors que arranquen i continuen tensant tot ho que poden i es aixi com esreventen les carreres i no esperant que tingui l'altre un mal dia. Arrancar, arrancar i arrancar.
Molt em temo que esta la cosa cruda, peque en ho que veig a les curses de totes les categories, la majoria dels corredors esta mes pendent de les ultimes tecnologies que no pas en la de apendre a correr, la veritat que no en tots el casos pero si la majoria es culpa de pares i tècnics que mirem mes els resultats que no pas la forma de correr.
Animo a tots els corredors a probar com a mínim un ataque per cursa perque almenys sembli que correu, les curses seran mes boniques i vosaltres apendreu a correr. Els que van d'esprinters que arrivin a l'ultim esprint i que no es limitin a l'esprint cada 5 voltes i felicito a tots els que batalleu.
Retornant a ho de la ideologia, doncs valents sempre pot haver en qualsevol bandol, això es veu sobretot en el tracte i comportament que tenen amb els companys, monitors i corredors d'altres equips.
Trobo fatal que un nen negui la salutació a un altre i ames l'insulti perque li hagi guanyat la carrera, aqui es on s'ha destar atent i els pares o monitors castigar o alliçonar al nen.
No hi ha respecte pels patrocinadors, s'ha densenyar als nens con s'ha de pujar al podi, veig entrega de trofeus que semblen autentiques pasareles de modelitos i promoció de marques. No es posen ni el maillot de l'equip, joder, si això es s'agrat, pujar al podi amb el maillot del teu equip es ho mes gran que hi ha en senyar i que es vegi gracias a qui tu estas ahi, quin son els teus tecnics i esta orgullos de enseyar el maillot del club al que pertanys i un reconeixament a les marques que fan mes facil que poguis disputar el calendari corresponent.
La chuleria, ostentació i la falta de principis es avitual. Se'ls a densejar ja, el respecte, la humiltat, companyerisme i solidaritat son eines molt adients per a formar bons corredors i millors persones i SOCIETAT.
Faltan Guerrillers autèntics a les curses.
Salut als que queden.
ANIMS GUERRILLERS.

dimarts, 15 de setembre del 2009



ENHORABONA PIRATES
Hola a tots de nou.
Volia aprofitar desde aquest espai per felicitar a als pirates pels seus nous exits.
Felicitats Bernat per la part que et toca.
Felicitats Juanjo per afegir any rere any exits al teu corriculum gracies a la teva CONSTÀNCIA (eh Bernat, constància) i perque no dir-ho als teus collons.
Felicitats Raquel perque finalment estas recollint el fruit de tant esforç i espero que sigui un triomf mes dins d'un palmares que ha de augmentar molt mes.
Estic molt content pels vostres exits, m'hagues agrada't viure'ls de mes aprop.
També vull deixar-vos dit que us agraeixo el tracte rebut quan he anat pel velòdrom, sempre m'heu anima't a entrenar i meu ajuda't i deixa't entrenar amb vosaltres. Moltes gracies per se tan de puta mare com sou.
FELICITATS CAMPIONS.



diumenge, 26 de juliol del 2009

Nou exit de l'Adonis
















El 18 de juliol ens vem desplaçar a Andorra a disputar el Campionat dels païssos catalans, ens ven allotjar a Arinsal per estalviar-nos la palliza de viatges consecutius i certament ho vem pasar genial.



Sortirem divendres, en arribar descarregarem, mirem l'etapa del tour i a rodar una mica, degut a la forta pendet de la carretera vaig dir-li a l' Adonis que ens fiquessim en un parking i alla ven fer unes voltetes i algun consell en curva i esprint, total ni 5 km. Mes que res per la cosa de rodar alla i calmar el anims. Mentrestant la Doña Candy organitzava l'habitació.








El dissabte carrera a Vallnord en un marc incomparable, maquissim, tot rodellat de montaña, semblava un final de montaña del tour i nervis , collons em poso mes nervios amb l'Adonis que quant jo corria.



Finalment va guanyar, aquesta vegada es va marcar un esprint poderos, va encertar el dessarrollo que es ho que porta pitjor i li va sortir molt bé. El tiu estava contentissim i la Doña no vegis, es flipa amb les carreres de l'enanito.



Alla dalt havia un espai genial perque els nanos juguessin de la carrera. Per la nit sopar en un restaurant amb la familia Alejandro Vizcaino que son un encant i a dormir.



Al dia segúent 4 fotos de record, tres compretes i cap a casa.



Aqui us poso una foto del figurilla amb la doña que es la que cuida al enanito.



Gracies als monitors del C.C. Ca n'Anglada que ayuden a l'aprenentatge esportiu de l'Adonis i als company amb els que ho pasa genial.



Records a la familia de l'Edgar Curto que sempre estan tan ambles i la familia de Guillem Clemente, a totes les persones que ens mostren carinyo tan de l'equip com d'altres equips i en especial a Francisco Navero i fill que no oblidem el carinyo i el regal que ens van fer.



Gracias i una abraçada per a tots.



Campionat de Catalunya


El pasat 12 de juliol l'Adonis va guanyar el Campionat de Catalunya.

Se que en aquestes edats no significa gaire, però no vegis quina emoció, fa molta il.lusió i el nano estava super content.

La carrera es va disputar a terrassa i es va resoldre en un apretat esprint entre els tres figures que surten a la foto.

dissabte, 25 de juliol del 2009

SORTIDETA EN CARRETERA


Ei nanos. Feia temps no em pasava per aqui.

Aqui us posare unes fotos d'una sortideta que vem fer amb l' Adonis i el Rafi, benjamin i cadet respectivament.

La idea era que l'Adonis pujes un portet de veritat, dons li feia il.lusió i a les carreres mai pujen cap.

L' excursio va ser així:

El Rafi va sortir desde casa i va anar direcció Sant Llorenç, l'Adonis i jo en cotxe, pasat el coll de Dalmau (los perros de tota la vida) pararem el cotxe i treiem les bicis, anem a pujar els carros km. 28, que consti que molt a pesar meu havia danar frenat els nens que en deiixaven enrrera, al final via lliure i en llancen un ataque que no vaig poder respondre, no et fot que l'enanito em deixi tirat d'aquesta manera, !vaya ataque! i tornar al cotxe, alla ens menjen l'entrepa i tots tres cap a casa en cotxe.



dissabte, 16 de maig del 2009

UNA DE TANTES


Una cagada mes de la federació, una de tantes. Us imagineu que arriba el gran premi inauguració, primera puntuable per a les grans classiques, guanyes i no et donen el mallot de lider o primera etapa del tour, qualsevol volta, etc... i al guanyador no rep el mallot.

Doncs amb la il.lusió que fa, això es ho que fa la federació amb la base del nostre ciclisme, ni la il.lusió dels nens respecten. Resulta que els guanyadors de la primera copa catalana no reben el corresponent mallot de lider. Clar, no val la pena, pensaran, la classificació es encara massa inestable, no foteu que la federació s'arruinara per comprar quatre mallots. Imagineu, primera etapa del tour, guanya Cavendish i li diuen, no hi ha mallot fins la primera etapa de montanya, es que amb les bonificacions es molt inestable la general i així ens estalviem mallots. jejejejeje.... Patetic.

Collons, en el ciclisme es classic ho del mallot i si no, que no montin cap Copa catalana ni generalitat. No passaria res si no donen mallots. Ara bé, si desideixen fer una challenge amb mallot de lider, l'han de fer de principi a fi, no hi ha dret que un nen hagi de preguntar el perque no li donen el mallot de lider despres de guanyar la primera etapa i despres e perd i veu que altres si que en rebran. A mes, no se si per motiu economic, que ja seria mes patetic, el mallot, si no l'han canvia't es d'un rosa morat que no entenc, per que no el fan groc amb les barres vermelles com havia sigut sempre el de copa catalana?

Salut a tots i sort als corredors.
P.D. Aqui us deixo aquest article que despres de llegirlo m'ha semblat prou interesant. Molt be per qui ho publica, es veu que es algu atent i gracies a Moli per fer-me'l descubrir.Espero que s'aclari avia't perque fa pudor. http://www.esmtb.com/opinion.php?id=19

dimecres, 6 de maig del 2009

ACOMODATS


Fa temps que penso sobre escriure alguna cosa sobre el tema que tocare avui.

Sovint veig escrits sobre els nens que avui dia ho tenen tot, etc... Ja sabeu de que parlo.

Aquests nanos que escomporten com si fossin pros. Ho pitjor no es això, si no com parlen amb la gent, amb quina falta de respecte pel director, els companys, com els costa treballar en equip per tal de ells destacar.

Es molt dificil fer-los entendre la gran força que te un equip unit. La majoria nomes pensen en ells.

Ara be. Aquest es el quart any que vaig a les carreres a familiars que han començat a correr.

Us ven asseguro que flipo quan sento els pares que diuen que li renten les bicis als seus fills. Qui corren els fills o ells? Netejar la bici segons jo ho entenc era una tradició, el dia abans es neteja la bici, la revises i la poses a punt per anar a correr, etc... Era una cosa mes de ser ciclista, de compendre i estimar aquest esport, un ritual.

Em compreneu oi? No m'estranya que els nanos estiguin tan mal acostumats, si desde petits es el papi o familiar de turno que ha d'anar darrera d'ells, tenen el seus criats darrera que els hi fan tot. No dic que sigui dolent ajudar-los, faltaria mes, però que col.laborin una mica no els perjudica, ms avia't els ajuda a ser mes humils, mes persones i a valorar l'esforç que es fa.

En tots aquest anys amb els nanos NO ELS HE RENTAT LA BICI NI UNA SOLA VEGADA, NI UNA. Inclus el mes petit, l'Adonis, desde que va començar amb 5 anys a netejat la seva bici.

Anims a totes les families, pares, mares, parents,etc... que teniu nanos corrent en bici o fent esport. Ajudeu-los a estar preparats el dia de la carrera, però sobretot, ajudeu-los a ser millors persones, mes humils, que respectin als directors i companys d'equip, altres corredors, a valorar i estimar el ciclisme mamant tot ho que comporta desde petits.

dissabte, 28 de març del 2009

MATANT AL CICLISME


En refèrencia al escrit de jordi masfepesa.
Evidentment, estan matant el ciclisme, no aportare res mes perque amb tot ho que he llegit vostre i ho que he vist tants anys queda ben clar.
Voldria en canvi fer una refèrencia agradable i treure algú de positiu de tot això. Veig que esteu molt ben avinguts bastants corredors, que sentiu i opineu bastant senblant respecte el ciclisme i els seus cancers i això es una cosa maca. Jo ya no corro, però no recordo mai aquesta unio, suposo que els mitjans tècnics (internet) ayuda bastant, m'hauria agrada't tractar amb gent així quan jo corria, potser va ser culpa meva que no els vaig saber veure i també alguns havien, però pocs o no units, lar, anabem a les carreres i adeu, no podiem comentar entre setmana.
Us haurieu de posar a les carreres uns braçalets negres de condol, si, en protesta pel mal i les agressions envers al ciclisme i la poca ayuda per revivir aquest esport.
Quins collons, la presi a cobrar, sense carreres per rodar i als corredors robar.
36000 EUROS ANUALS son molts diners, servirien per fer moltes coses, ni que fos el 50% o una petita part.... Vaaaaggggg. Paro, paro...
Anims a tots els que us agrada aquest esport i especialment als corredors, que sigueu tan units, els que esteu i passeu dels "chulos" que sempre hi han. Siguirem de condol per aquest ciclisme moribunt desitjant una ràpida recuperació. Estigueu units que les penes amb companys es pasa millor.
Vinga i ara desenxufeu-vos de l'ordinador i a entrenar ganduls. jejejejejeje....
Un toc d'humor no va malament en aquests temps tan desanimosos.
P.D. jordimasfepesa d'on has tret el palmares de volta a lleida, busco fa temps el de cinturo de mallorca (etapas, general...) i no hi ha manera.
Merci

dissabte, 21 de març del 2009

quina pena i ¿?




Si, no es una equivocació el títol, l'interrogant es peque no entenc res.
El cas es que el meu cunyat feia avui la segona carrera de la temporada i a Monjuich van sortir pocs, pensava que poder al ser curta, molts pensaran en no venir, avui la primera copa catalana.
Han sortit uns 40 corredors si arriba.
Es una pena.
Que s'ha fet d'aquells pilots de gairabe 100 corredors cadets, fa mal, veure l'estat en el que esta la base del nostre esport. Decepció total.
Ja no us dic res de les tonteries que sents dir a un a l'altre(nens amb fums de pro, directors lamentables i pares patetics sempre satisfets amb els seus fills, etc...)
Acaba la carrera i tots expliquen que això, que si ho altre, normal, pero quan he flipat es quan sents a varis del mateix equip, que han fet la carrera sensera practicament junts explicar coses totalment diferents. Joder, si que comencen avia't a mentir "si clar, es que només tiraba jo" diu un i l'altre que al reves.Collons, no pot un corredor, acabar la carrera i dir, ostres, pues si, gracies a "fulanito" que ha tirat de mi, enhorabona i et felicito, avia'm si el proxim dia puc colaborar mes.
Doncs no, això es imposible, s'ha de dir, es que jo..., si no hagues sigut per culpa de..., bla, bla, bla... Fins i tot, es veu que hi algun que corre rient dels altres i insultant als demes per que li deixin la roda, per a ell, lamentable, qui cony deu ensenyar a ser tan mal educat aquest energumen, segur que algun familiar cortet que deu tenir educan montres aixi.
Que consti, hi han excepcions, si tius, gats verds i vaques voladores... Es d'agrair veure gent sana en un món cada cop mes podrit (si, be de la societat que es aixi i tal, pero...) hi ha gent que vol i no pot, pobres ho que han d' aguantar, altres que son bona gent, tenen bona voluntat, pero diuen cada vestiesa i altres, els pitjors, ja sabeu els tipus de gent dels que parlo.
Salutacions a la bona gent i anims a tots els amants del ciclisme i esport sa, net, educat i amb un codi ètic per sobre del resultat, valorant les persones. Als altres que voleu que us digui, doncs.
QUE US BOMBIN A TOTS
Salud.

dissabte, 14 de març del 2009

C.C. Ca n'Anglada


Como podeis ver, en el blog sale una foto de mi chavalin, se llama Adonis y corre en el Ca n'Anglada(asi se escrive, que muchos que son del club no lo saben), mi cuyado que tanbien corre con ellos.

Bueno, ¿Por que corre en este y no otro club? No es por proximidad, no. Hace años yo corria en cadetes de 1º y estaba gordisimo para un niño de 15 años, no andaba ni para atras, el caso es que corria en el C.C. Nayach y nadie me havia dicho nada para el año siguiente, acabando la temporada se me hacerco Nicolas Calmaestra (para mi el alma del Ca n'Anglada) el caso es que me dijo de fichar por ellos, ya ves, yo flipando, ostia,se ha fijado un equipo en mi.

Ya en hivierno, los domingos nos llevaba a correr al bosque y hacer gimnasia, futbol...

El grupo de compañeros nos ibamos conociendo y uniendo.
Empezo la temporada y algunos directores se reian de nosotros, que donde ibamos, ninguno eramos conocidos (Juan Pedro, Pichila, Pachi, Pachan, Bruno, Evaristo y yo). Ese año havia un buen grupo de equipos(Montroig con Calderon, La CIT del Antonio, La Gripia del Laguia, Sant Fost del Aranda y tusinu y sobre todo los equipos que parecian invatibles por los corredores que tenian, La Maurina con Ruben Martinez, los Rojas... y El Vilanova de Juande, Alcaraz y compañia)

El Caso es que con la maurina teniamos mucha rivalidad, no se por que, quizas al ser los dos de terrassa, pero no la Cit no i eran de tarrassa tanbien.

Nico(Nicolas Calmaestra) siempre nos inculcava el ser valientes, salir a los cortes y apoyarse en el equipo,pero lo mejor era el ambietazo que teniamos, eso no unia y hacia fuertes.

¿Os acordais de los No me pises que llevo chanclas? Era un grupo muy divertido que sonava por esos años, pues nosotros ibamos a las carreras escuchando la canción del BOLILLON a toda ostia y cantando.

Bueno el resultado es que con ese espiritu, ganas y amistad iba pasando la temporada y seguiamos para sorpresa de algunos luchando en la classificación por equipos, claro nosotros con los animos de Nico y el ambiente nos ibamos creciendo y al final les levantemos la general por equipos de la copa catalana en un final de infarto en la ultima carrerra.

Nico, que no se pierda ese espiritu guerrillero y que prime el equipo y el ambiente por encima de todo y todos.

Por eso mi chavalin y cuñado corren ahi, aunque los tiempos han canbiado y repetir esos ambietes de equipo esta difícil, pero esa filosofia de equipo no se deberia perder nunca.

No veas como me alargado, lo mio no es resumir.

Saludos a todos/as.
P.D. Aqui teneis la cancioncita.
bolillon http://www.goear.com/listen/f14bd3e/bolillon-no-me-pises-que-llevo-chanclas

http://www.goear.com/listenwin.php?v=f14bd3e

dissabte, 7 de març del 2009

Ben vinguts

Hola a tots i totes.
Aixo es una entrada de prova i de pas donar la benvinguda a tothom que entri per aqui.