Suposo que un corredor o ex corredor, veu el ciclisme com li han ensenyat, la ubicació social, la educació rebuda però també com es la seva personalitat i fins i tot la seva ideologia.

Quan un porta molts anys corrents es troba de tot. Egoistes, roderos, tramposos, però també GUERRILLERS.

Si, una paraula que indica el caracter ofensiu i de no rendirse mai. Una diferència molt gran entre aquest tipus de corredors GUERRILLERS i els altres i la qual trobo mes significativa es la següent:

Un corredor normal, quan va fet pols pensa si no em despenjo tractare d' arribar a roda. Encanvi un GUERRILLER quan va fet pols pensa, si no em despenjo a la que em deixin respirar els arranco. No se si a vegades es de ser poc concient que despres es pot pagar, però es que es així com el ciclisme es bonic, atacant, "guerrejant". Avui veig molts corredors a totes les categories que no atacant mai i altres que estan atacan i només posar-se drets ja van mirant enrere. Semble que supliquin perque parin i es així com s'escapen. L'altre dia el Perico ho deia, hi en aquest cas estic totalment d'acord. Atacan 50 metres o 100 i mirant endarrere. M'agraden els corredors que arranquen i continuen tensant tot ho que poden i es aixi com esreventen les carreres i no esperant que tingui l'altre un mal dia. Arrancar, arrancar i arrancar.

Molt em temo que esta la cosa cruda, peque en ho que veig a les curses de totes les categories, la majoria dels corredors esta mes pendent de les ultimes tecnologies que no pas en la de apendre a correr, la veritat que no en tots el casos pero si la majoria es culpa de pares i tècnics que mirem mes els resultats que no pas la forma de correr.

Animo a tots els corredors a probar com a mínim un ataque per cursa perque almenys sembli que correu, les curses seran mes boniques i vosaltres apendreu a correr. Els que van d'esprinters que arrivin a l'ultim esprint i que no es limitin a l'esprint cada 5 voltes i felicito a tots els que batalleu.

Retornant a ho de la ideologia, doncs valents sempre pot haver en qualsevol bandol, això es veu sobretot en el tracte i comportament que tenen amb els companys, monitors i corredors d'altres equips.

Trobo fatal que un nen negui la salutació a un altre i ames l'insulti perque li hagi guanyat la carrera, aqui es on s'ha destar atent i els pares o monitors castigar o alliçonar al nen.

No hi ha respecte pels patrocinadors, s'ha densenyar als nens con s'ha de pujar al podi, veig entrega de trofeus que semblen autentiques pasareles de modelitos i promoció de marques. No es posen ni el maillot de l'equip, joder, si això es s'agrat, pujar al podi amb el maillot del teu equip es ho mes gran que hi ha en senyar i que es vegi gracias a qui tu estas ahi, quin son els teus tecnics i esta orgullos de enseyar el maillot del club al que pertanys i un reconeixament a les marques que fan mes facil que poguis disputar el calendari corresponent.

La chuleria, ostentació i la falta de principis es avitual. Se'ls a densejar ja, el respecte, la humiltat, companyerisme i solidaritat son eines molt adients per a formar bons corredors i millors persones i SOCIETAT.

Faltan Guerrillers autèntics a les curses.

Salut als que queden.

ANIMS GUERRILLERS.